Lourdes Migura-García
Lourdes Migura es va graduar en la Universitat del País Basc amb una Llicenciatura en Ciències en 1996. Va començar la seva carrera de recerca en l'Agència de Laboratoris Veterinaris (VLA, Regne Unit) l'any 1999, treballant com a investigadora júnior en el Departament d'Alimentació dins del Programa de Seguretat Ambiental en nom de DEFRA (Departament de Medi Ambient, Alimentació i Assumptes Rurals), on va ser membre de l'equip de resistència als antimicrobians. Va obtenir un doctorat en microbiologia mèdica per la Universitat de Liverpool. Lourdes es va traslladar a Dinamarca l'any 2007 per a treballar com a investigadora postdoctoral en la Universitat Tècnica de Dinamarca, en el Laboratori de Referència de la Unió Europea sobre Resistències Antimicrobianes (EURL-AR) i centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Durant els dos primers anys, va treballar en un projecte europeu centrat en l'estudi de l'evolució i la transferència d'elements genètics mòbils entre bacteris Gram-positives. Els dos anys següents, la Dra. Migura-García va participar en les activitats del EURL-AR, l'harmonització de protocols, l'organització de tallers científics i l'execució de projectes de recerca.
Al desembre de l'any 2010 es va traslladar al IRTA-CReSA (Barcelona) i va establir la seva línia de recerca en Antimicrobial Stewardship. Durant aquests anys en el IRTA-CReSA, Lourdes ha col·laborat activament amb col·legues nacionals i internacionals participant en projectes de recerca sobre zoonosi, resistència als antimicrobians, epidemiologia molecular de patògens d'origen alimentari, incloent estudis de seqüenciació del genoma complet i anàlisi de factors de risc associats a l'aparició de resistències. En col·laboració amb el sector, també participa en estudis de microbiota i l'ús d'alternatives als antimicrobians en la producció ramadera. Lourdes forma part del grup d'experts del PRAN "Pla d'acció nacional per a reduir el risc de selecció i disseminació de resistències als antibiòtics" coordinat per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Col·labora en diferents grups de treball i ha participat en l'anàlisi i la redacció del nou informe titulat JIACRA-ÉS, una aproximació a la Salut Única per a associar el consum d'antimicrobians i l'aparició de resistències en la medicina humana i veterinària. Ha estat coautora de més de 45 manuscrits en el area de la microbiologia i de les resistències als antimicrobians, ha supervisat tesis de doctorat i de màster i ha presentat dades en forma de presentacions orals i de posters en conferències nacionals i internacionals. També participa com a professora en diferents programes de màster universitari.
Maria Ballester
Maria Ballester Devís és investigadora RyC del programa de Genètica i Millora Animal de l’IRTA. La seva línia de recerca, centrada en l’àrea d’Immunogenètica, té com a objectiu principal l’estudi del determinisme genètic de caràcters d’immunitat en l’espècie porcina per millorar la robustesa i resistència a malalties. Forma part del consorci europeu GENE-SWitCH per caracteritzar la arquitectura funcional del genoma d’espècies monogàstriques i participa en diferents contractes amb el sector utilitzant el porc com a model biomèdic. Durant la seva trajectòria investigadora ha participat en 19 projectes (7 internacionals), publicat més de 60 articles científics i és co-inventora d’una patent. Actualment, és professora associada a la UAB.
Lorenzo José Fraile Sauce
Doctor en Veterinària (any 1996), a la rama de Farmacologia experimental i clínica, per la Facultat de Veterinària de Saragossa. Desarrollé la meva activitat investigadora en el Laboratori de Farmacologia i Fisiologia de dicha facultat des de l'any 1990 fins l'any 1996. Des de llavors i fins a l'any 2004, va treballar com a veterinari especialista en porcí per a Cargill España SA i Picber, SA Des de l'any 2004 fins l'any 2010, va treballar com a investigador a temps complet per al CReSA en el departament d'epidemiologia, control de malalties i ensayos clínics. Així mateix, va participar com a expert en l'Agència Europea del Medicament que es carrega d'avaluar el registre de nous medicaments i vacunes veterinàries a nivell europeu durant tres anys (2005-2008). Des de l'any 2010 fins a l'actualitat, treball com a professor agregat d'Epidemiologia i Farmacologia a la Universitat de Lleida. En aquesta posició participa en el Màster de Sanitat i Producció porcina i en el doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal. La meva investigació es centra en optimitzar els programes de medicina preventiva en animals de producció i mis línies de treball son la farmacologia clínica, l’epidemiologia i la immunologia aplicada. Per últim, durant la meva experiència acadèmica i professional, va publicar 108 articles en revistes científiques internacionals.
Carles Palanca
Carles Palanca és director de desenvolupament de negoci a ADM Biopolis. S’encarrega de la col·laboració estratègica amb altres empreses i d’oferir serveis tècnics a tercers. Anteriorment, ha tingut funcions en màrqueting i R + D. És bioquímic de formació, especialitzat en biologia estructural i doctor en bioquímica i biomedicina.
Virginia Aragon
La Dr. Aragon és Biòloga amb àmplia experiència en patogènesi bacteriana. Va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Navarra (Pamplona, Espanya) treballant amb Brucella. Posteriorment va continuar la seva carrera científica en tres universitats dels EUA (University of Missouri-Kansas City, Northwestern University Medical School a Chicago i University of Texas Southwestern Medical Center a Dallas), on va treballar en diferents aspectes de la patogenicitat bacteriana. Es va incorporar a Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia en Alimentació i Agricultura), Barcelona-Espanya, en 2003 on s'ha centrat en estudiar les infeccions bacterianes respiratòries de l'porc. El focus principal de la investigació del Dr. Aragon ha estat durant anys el patogen porcí Glaesserella (Haemophilus) parasuis, inclosa la seva caracterització genòmica i funcional amb l'objectiu final de millorar el control de la malaltia. En els últims anys ha ampliat el seu focus d'investigació a altres patògens, com Streptococcus suis i a la composició de la microbiota nasal i les interaccions bacterianes per tal d'aconseguir el control de les malalties respiratòries amb alternatives als antibiòtics, com vacunes i probiòtics. Els seus èxits científics es publiquen en revistes internacionals revisades per parells en les àrees de Microbiologia i Medicina Veterinària i també es divulguen a metges i productors en xerrades tècniques. Com a part de les seves funcions, també supervisa a estudiants de mestratge i doctorat. La seva recerca està finançada principalment per subvencions competitives de el Govern espanyol, però també de la UE i la indústria privada.
Elena Garcia Fruitós
L’Elena Garcia Fruitós és investigadora del programa de Producció de Remugants de l’IRTA. La seva principal línia de recerca es centra en el desenvolupament, producció i caracterització de noves molècules antimicrobianes i immunomoduladores en un format nanoestucturat com a alternativa als antibiòtics. Concretament, ha treballat en el desenvolupament de molècules pel tractament d’infeccions en glàndula mamària de vaca de llet i, actualment, està centrada en la cerca d’un tractament eficaç pel Síndrome Respiratori Boví en el context d’un projecte altament multidisciplinar.
Al llarg de la seva trajectòria investigadora ha publicat més de 70 articules científics, 1 llibre i 8 capítols de llibre. Per altra banda, ha supervisat 8 tesis doctorals (3 d’elles en curs), així com diferents estudiants de màster i de grau.
