Robert Savé
Desenvolupa la seva activitat científica a l’Àrea de Ciències Vegetals de l’IRTA i també és el coordinador del grup de Viticultura i Enologia de l’IRTA. És llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona (juny de 1977) i Doctor en Biologia a la mateixa universitat (novembre de 1986). Més de 30 anys d’experiència en l’àrea d’ecofisiologia, principalment en condicions ambientals agronòmiques.
És membre del Consell d’Avaluació de l’Aigua per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Assessor de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, membre del Grup de Canvi Climàtics de Catalunya i representant espanyol a Agroforestry a l’Aliança Global contra el Canvi Climàtic (OECC–MAGRAMA), membre del Metropolitan Observatori sobre el canvi climàtic (METROBS), membre del grup de qualitat DURSI “Relacions amb l’aigua vegetal”, revisor de l’Informe especial sobre 1,5 graus 2017 d’IPCC, redactor de la secció Medi Agrícola i Ecologia de la Revista Espanyola de Recerca Agrícola (SJAR). Professor d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Nicaragua-FAREM. Autor principal sobre l’aigua en el primer informe d’avaluació del canvi climàtic i ambiental a la conca mediterrània MedECC (2019) i coordinador del capítol ALIMENTACIÓ.
Treballa estudiant les estratègies d’adaptació i mitigació de la vegetació salvatge i de cultius al canvi climàtic Aquest treball es basa en estudis previs sobre la caracterització d’espècies vegetals sota diferents factors biòtics i / o abiòtics. Per tant, estudia el consum d’aigua per a diversos tipus de cultius, jardins i restauracions de paisatges; la competència inter i específica per a l’aigua a nivell d’arrel; canvis en el metabolisme secundari; la relació entre els senyals hidràulics i hormonals en la transpiració; l’eficiència en l’ús de l’aigua; els efectes contaminants en cultius de regadiu amb aigua recuperat o aigües subterrànies; les relacions entre plantes i altres organismes com els fongs i els insectes; aigua, carboni.
Disposa de 55 articles d’ICI, més de 100 articles divulgatius, comunicacions de congressos, notes de diaris, conferèncie, ...
Ha participat directament com a investigador responsable o col·laborador en 50 projectes de recerca (govern espanyol INIA, MINECO, CICYT, PETRI, CDTI, CENIT, IMPACTO, CIEN, CONSOLIDER); UE Life i H2020; EUA Fulbright Foundation i E. Slossom Foundation) i 42 contractes de recerca amb empreses privades.
Té 2 patents relacionades amb els efectes del CO2 elevat sobre la productivitat dels cultius.
Ha estat i és director de 15 tesis doctorals.
Marc Prohom
Marc Prohom i Duran és graduat i doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona (UB), on hi obtingué el grau de Doctor amb la tesi “Incidència de les grans erupcions volcàniques en el clima de la península Ibérica i Balears” (any 2003). Actualment és cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), membre del Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona, vocal de l’Associació Catalana de Meteorologia i col·laborador de l’Observatori Fabra.
Dins de l’Àrea de Climatologia de l’SMC, a part de les tasques lligades a la gestió i coordinació de l’àrea, impulsa projectes lligats al rescat de sèries climàtiques antigues, a l’anàlisi de qualitat i homogeneïtat d’aquestes sèries i al monitoratge present i futur del canvi climàtic a Catalunya. Recentment, ha estat coautor i membre de la comissió tècnica del 3r Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya i disposa de diversos articles ICI i participacions a congressos i jornades divulgatives. Finalment, participa en diversos projectes de recerca d’àmbit espanyol i internacional, essent els més recents les iniciatives CLIMPY i ADAPYR, de caracterització del canvi climàtic al Pirineu.
Felicidad de Herralde
Felicidad de Herralde Traveria és llicenciada en Biologia (1996) i doctora en Biologia (2000) per la Universitat de Barcelona. És investigadora en el programa de Fructicultura de l’IRTA i està especialitzada en l’estudi de les respostes ecofisiològiques de les plantes a l’ambient, especialment al estrès hídric. Entre les espècies estudiades ha treballat amb els principals cultius llenyosos de l’àrea mediterrània: vinya, olivera i ametller, així com amb espècies forestals (alzina, pi, roure), ornamentals i també hortícoles. El seu camp de recerca actual se centra en l’estudi de la vulnerabilitat al canvi global i de les estratègies d’adaptació al canvi climàtic de la viticultura mediterrània, fent especial èmfasi en el cicle de l’aigua, des de la vinya i la seva àrea de cultiu fins el metabolisme secundari del raïm, passant per l’absorció radicular, el transport d’aigua, la transpiració i l’eficiència en l’ús de l’aigua. En l’actualitat és presidenta del Grupo de Viticultura de la SECH.
Josep Maria Espelta
Doctor en Ciències Biològiques (1996) per la Universitat Autònoma de Barcelona i des del 1998 és investigador permanent del CREAF (Senior Researcher I2). El doctorat tenia com a objectiu estudiar les dinàmiques de regeneració de boscos de mixtes mediterranis (pi blanc i alzina) segons la disponibilitat de llum i aigua. Durant l’estància al CREAF ha desenvolupat una línia de recerca sobre la dinàmica forestal, especialment la regeneració natural dels boscos en gradients ambientals i després de pertorbacions, a causa dels nous escenaris ecològics sorgits del canvi global (augment dels incendis forestals i la sequera). En els darrers anys la seva recerca es centra en investigar la interacció entre els canvis d’usos del sòl, en particular l’expansió forestal després de l’abandonament rural i el canvi climàtic. L’objectiu és investigar la influència dels llegats en l'ús de sòl en la dinàmica forestal i si els boscos establerts recentment són més o menys resistents al canvi climàtic que els existents de fa temps. Sota aquest escenari ecològic incert, s’interessa per els factors que impulsen el creixement dels arbres i la seva sensibilitat al clima, la variabilitat en la producció de llavors, l’equilibri entre les interaccions planta-animal positives i negatives (predació o dispersió de llavors) i, finalment, els determinants de la regeneració forestal. En última instància, la seva recerca té com objectiu contribuir en el disseny de pràctiques forestals més eficients i adaptatives
Ha realitzat aquesta recerca en el marc de 19 projectes competitius (9 com a participant + 10 com a investigador principal), tant nacionals (PROCEDE, CLIMACORN, IMPACTBOAR, FORASSEMBLY, NEWFORLAND) com internacionals (REMEDE, IBERO-REDD +, SPONFOREST i dos projectes del programa INTERREG II i III de la UE). Els resultats d’aquests projectes han generat més de 110 articles científics i 14 capítols de llibres en revistes i editorials internacionals, així com la presentació de 95 comunicacions a conferències i 12 tesis doctorals. Finalment, intenta promoure la transferència i la difusió de la seva recerca, havent estat investigador principal de dos projectes competitius de la Fundació Espanyola de la Ciència i la Tecnologia (FECYT) sobre els efectes del canvi global als boscos mediterranis.
