 |
Agricultura regenerativa i Carboni al sòl - Núm. 6
20/11/2025
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
Millorant el segrest de carboni terrestre d'Europa: estat i perspectives
Data publicació: 30/06/2025
Autor: European Environment Agency, EEA |
|
|
Aquest informe analitza l’estat actual i les perspectives del paper del sector de l’ús del sòl, el canvi d’ús del sòl i la silvicultura com a embornal de carboni a Europa. S’identifica una tendència decreixent de la capacitat de segrest de carboni d’aquest sector durant l’última dècada, deguda principalment a la maduració dels boscos, l’augment de les tales, la reducció de l’aforestació i els efectes del canvi climàtic i les pertorbacions naturals. Tot i això, l’informe destaca que existeixen múltiples opcions per revertir aquesta tendència mitjançant la protecció i restauració d’ecosistemes, la millora de la gestió forestal i agrícola, la rehumidificació de torberes i l’adopció de pràctiques agroforestals. Aquestes mesures, aplicades a gran escala, poden aportar beneficis climàtics importants i sinergies amb la biodiversitat, l’adaptació al canvi climàtic i la qualitat del sòl, l’aigua i l’aire.
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
| |
Xarxes Alimentàries Sostenibles: Cadenes de Valors i Transicions Alimentàries
Data publicació: 01/06/2025
Autor: Frontiers in Sustainable Food Systems |
|
|
L’informe presenta una anàlisi de xarxes alimentàries sostenibles (XAS) que promouen la transició agroecològica a través de cadenes de valor alternatives i models alimentaris més justos, locals i inclusius. L’estudi recull diverses iniciatives arreu d’Europa i analitza com aquestes xarxes interactuen amb les polítiques públiques, els sistemes urbans i els actors territorials. L’informe mostra que la governança multinivell i les aliances entre productors, consumidors i institucions són claus per a consolidar aquests models. Tot i els reptes en l’accés a recursos i la fragmentació entre objectius socials i ambientals, s’evidencia el potencial de les XAS per construir sistemes alimentaris més equitatius, arrelats al territori i amb capacitat de transformació estructural.
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
Estat de la recerca sobre els impactes de la contaminació per plàstics en la salut del sòl i els cultius
Data publicació: 01/06/2025
Autor: FAO Food and Agriculture Organization of the United Nations |
|
|
Aquest informe executiu sintetitza l’estat del coneixement sobre la presència i els impactes dels plàstics en sòls agrícoles. A partir d’una revisió sistemàtica, constata que cobertes de mulching, hivernacles i inputs encapsulats deixen residus i microplàstics al sòl, amb variabilitat notable segons context i pràctiques, i que la manca de mètodes estandarditzats dificulta quantificar-ne l’abast. S’observen alteracions de propietats físiques, químiques i microbiològiques del sòl en condicions realistes, amb efectes sobre la fertilitat, el creixement de les plantes i la qualitat dels cultius, així com transferència potencial de partícules i additius del sòl a les plantes amb implicacions per a la seguretat alimentària.
|
| |
|
|
|
| |
| |
|
| |
Estat i tendències de la fixació del preu del carboni el 2025
Data publicació: 10/06/2025
Autor: World Bank |
|
|
Aquest informe analitza l’expansió recent dels impostos al carboni i dels sistemes de comerç d’emissions, remarcant que pràcticament totes les grans economies de renda mitjana ja disposen d’un preu directe del carboni o el tenen en fase d’implantació. El document exposa que aquests mecanismes cobreixen una porció cada cop més gran de les emissions i de l’activitat econòmica mundial, sobretot als sectors energètic i industrial, mentre que altres àmbits com l’agricultura continuen sense tarifació. També destaca que els ingressos públics generats mantenen una tendència ascendent i es dirigeixen majoritàriament a iniciatives ambientals, d’infraestructura i de desenvolupament.
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| La UE adopta la primera directiva para la vigilancia del suelo |
|
|
El Consell ha aprovat la Directiva sobre vigilància del sòl, que estableix per primera vegada un marc comú a la Unió Europea per a l’avaluació i el seguiment de la salut dels sòls, amb l’objectiu que tots els sòls europeus estiguin en bon estat per al 2050. Aquesta normativa busca reforçar la resiliència dels sòls, essencials per a la seguretat alimentària, el subministrament d’aigua neta i la protecció del medi ambient.
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
A Espanya, l’agricultura ocupa un lloc central tant en l’ús del territori com en l’impacte ambiental. La superfície agrària útil supera els 23 milions d’hectàrees, gairebé la meitat del territori nacional, de les quals prop de 17 milions corresponen a conreus.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
En un context global en què la sostenibilitat s’ha convertit en una prioritat urgent per al sector agroalimentari, tres empreses —EuroChem Agro Iberia, Cefetra i Palomo Baltanás Cereales y Abonos— s’han unit per liderar una iniciativa innovadora destinada a produir cereal amb baixa petjada de carboni a Castella i Lleó. En aquesta campanya, el projecte es desenvolupa sobre unes 300 hectàrees situades a les províncies de Burgos i Palència, dos territoris amb una llarga tradició cerealística.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Semillas Fitó ha estat distingida amb el prestigiós guardó en la categoria Ecosistema Sostenible dels Premis Retina ECO, organitzats per Prisa Media en col·laboració amb Capgemini, pel seu projecte "Varietats vegetals per reduir la petjada ecològica de l'agricultura".
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
El Mediterrani supera en 1,5?°C els nivells preindustrials i s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial, intensificant onades de calor, sequeres i la pressió sobre el sector agrari i la biodiversitat.
Carbon Farming MED posa en marxa granges pilot i una plataforma per quantificar emissions i segrest de CO?, impulsar l’agroforesteria i activar un mercat mediterrani de crèdits de carboni
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
La cooperativa agroindustrial francesa Tereos ha premiat a prop de 400 socis productors de remolatxa pel seu compromís amb l’agricultura regenerativa i les pràctiques baixes en carboni durant la campanya 2024/2025, reforçant un model de producció sostenible i competitiu amb la sostenibilitat com a eix central del sistema cooperatiu.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
Esdeveniments (Congresos, Jornades...)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La tercera edició de la Cimera Europea d'Agricultura de Carboni se celebrarà del 17 al 19 de març de 2026 a la ciutat italiana de Padua.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| El proyecto Climate Farm Demo impulsa la agricultura climáticamente inteligente en Europa |
|
|
El projecte europeu Climate Farm Demo (CFD) articula una xarxa europea de finques demostratives on es prova, amb l’agricultor com a protagonista, com produir aliments reduint la petjada de carboni i guanyant resiliència. Connecta productors, tècnics i centres de recerca per traslladar la ciència a decisions de reg, nutrició i gestió de residus.
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
El projecte Trails4Soil, coordinat per la Universitat de Còrdova, arrenca amb el repte de dissenyar estratègies capaces de garantir una gestió sostenible del sòl agrícola a Europa.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Amb l’objectiu clar de combatre el canvi climàtic i d’optimitzar les pràctiques selvícoles a les xoperes, per aconseguir una absorció màxima del diòxid de carboni (CO?), un dels gasos d’efecte hivernacle (GEI) més abundants i perillosos, la Confederació d’Organitzacions de Selvicultors d’Espanya i l’IFAPA han col·laborat en la realització d’un estudi.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
En 11 anys, A Casa do Carril (Lalín, Pontevedra) ha passat d’una explotació lletera intensiva en crisi a un model 100% en pastura mitjançant enfocament regeneratiu.
La visita i el debat sobre pasturatge dirigit s’emmarquen en el projecte REGEN, en col·laboració amb el CREAF i amb suport de la European Climate Foundation.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Yara, companyia líder en nutrició vegetal i compromesa amb la descarbonització de la cadena agroalimentària, ha signat un acord de col·laboració amb SanLucar, productora i comercialitzadora de fruites i verdures d'alta qualitat, per promoure pràctiques d'agricultura regenerativa en una finca de cultiu de nabius a Setúbal (Portugal).
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
Més enllà del soroll mediàtic: anàlisi dels actors que promouen l’agricultura regenerativa a Europa
Data publicació: 05/11/2025
Autor: NPJ Sustainable Agriculture |
|
|
L’article analitza, amb enfocament científic, els actors que promouen l’agricultura regenerativa a Europa a partir de 849 llocs web i 131 entrevistes a agricultors. Conclou que aquest enfocament s’inicia com un moviment de base pagesa però és progressivament apropiat per actors no agraris urbans (ONG i corporacions), amb poca incidència en polítiques públiques. Els temes més destacats són la salut del sòl i la biodiversitat, i l’estudi subratlla que la credibilitat de l’agricultura regenerativa depèn de demostrar empíricament la seva capacitat real de regenerar el medi.
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
Aquesta revisió avalua el biochar com a estratègia de gestió sostenible del sòl i descriu com les matèries primeres, la piròlisi i la composició determinen la millora de la fertilitat, el segrest de carboni i els impactes sobre gasos d’efecte hivernacle; també destaca l’ús creixent d’intel·ligència artificial i conclou que cal adaptar el biochar a objectius concrets.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Aquest estudi presenta un model senzill del carboni orgànic del sòl que integra la limitació energètica microbiana i la protecció física per agregació. Validat en un assaig de llarg termini, explica diferències entre gestions sense ajustar paràmetres específics. La sensibilitat indica que els controls de descomposició pesen més que les entrades, i s’apunta a pedotransferència per estimar taxes i escalar el model.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
La ramaderia, especialment en sistemes intensius i amb un ús elevat de recursos, pot contribuir a la pressió sobre la biodiversitat a través de canvis d’ús del sòl, la contaminació i el clima, fet que planteja reptes per a la sostenibilitat del sector.
Els estudis d’anàlisi de cicle de vida encara integren poc la biodiversitat i se centren sovint en un únic indicador de canvi d’ús del sòl, de manera que cal avançar en mètodes, dades i criteris consensuats per captar millor la complexitat dels ecosistemes.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Una revisió recent posa el focus en el paper central de les comunitats microbianes del sòl, tant vives com en forma de necromassa, en la descomposició de la matèria orgànica, regulada per factors climàtics i per les característiques físiques i químiques del sòl. L’article assenyala que integrar aquests mecanismes microbians en la gestió agrícola pot reforçar el segrest de carboni sense comprometre el cicle de nutrients, obrint noves oportunitats per a la fertilització orgànica i l’agricultura regenerativa.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
L’agricultura regenerativa, basada en l’ús intensiu de mulches orgànics, acull comunitats fúngiques més diverses i equilibrades que l’agricultura convencional i les terres ermes, amb una clara reducció de fongs fitopatògens en blat negre i horta.
L’estudi constata l’enriquiment de fongs promotors del creixement vegetal i suggereix aprofundir en l’efecte de cada tipus de mulch per definir les millors pràctiques per a una agricultura sostenible.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Els cultius perennes amb sistemes radiculars extensos afavoreixen una major retenció de nutrients, una descomposició més eficient de les restes vegetals i una comunitat microbiana del sòl més diversa que els cultius anuals.
L’estudi assenyala que aquest tipus de cultiu reforça la vida del sòl i es consolida com una alternativa prometedora per a una agricultura més sostenible i regenerativa.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
Butlletí bimensual elaborat per l'Oficina de Vigilància Tecnològica de l'IRTA. Per proposar una nova font d'informació o per qualsevol altre dubte, contacta amb: ester.blasco@irta.cat
|
|
|
